MANHATTAN SUR  (THE YEAR OF THE DRAGON)

Si hagués de triar una sola pel.licula d'entre tots els centenars o milers de pel.lícules policiaques de la història, seria aquesta. Sí, Manhtan Sur, o L'Any del Drac, no és una peli d'arts marcials com us podrieu pensar alguns que no la coneixeu només en llegir el títol. El director, per començar, és Michael Cimino, que compta en la seva filmografia amb dues altres pelis excepcionals: Un botí de 500.000 dolars amb Clint i Eastwood i Jeff Bridges i El Caçador, aquella del vietnam amb Robert de Niro i Cristophen Walken jugant a la ruleta rusa i on sortia una jovenissima i preciosa Meryl Strepp, quan la seva cara semblava una escultura tallada en marbre blanc pel mateix Miquel Angel.
Aquesta pel.lícula va ser, em sembla recordar, titllada de racista i feixiste per la creuada del protagonista, un magnific Mikey Rourke en el seu màxim esplendor, interpretant un policia d'origen polac de mitjana edat amb molta experiencia i decidit ha acabar amb les mafies xineses  de Manhattan Sud.

Potser a la pel.li hi trobem alguns tòpics, però aquests estan tan ben dibuixats que superen a les seves fonts. Dues de molt remarcables són Distrito Apache. El Bronx.  amb Paul Newman i l'altre el gran clàssic de Fritz Lang, Los Sobornados. Aquestes serien dues referències molt directes i per a mi, juntament amb Manhattan Sur, la millor trilogia policiaca de la història del cinema, on també es podria incloure la serie televisiva Cancion triste de Hill Street.
Però a Manhattan Sur tot és tan gran... cada escena es pot saborejar, les de relació amb la seva dona són d'un realisme i una sensibilitat femenina molt especial, la recreació de l'ambient de Chinatown és realment espectacular; l'enterrament, la festa de l'any nou xinès, el restaurant amb les cantats, els tuguris i els negocis subterranis, també el luxós i sofisticat apartament de la periodista i amant del prota, etc...Tots els personatges tenen la seva visió de la realitat, com succeeix a la vida real. El personatge de Rourke, el veterà del vietnam Stanley White, com el de Glen Ford a Los Sobornados no s'aturarà davant de rès, això queda clar des de l'inici, siguin quines siguin les conseqüencies. Si al clàssic de Fritz Lang era gairabé una venjança personal aquí és una creuada d'un sol home per aturar el control de la mafia en aquesta zona de la ciutat.
El sòlid guió és d'Oliver Stone, la imponent posada en escena de Cimino, i el duel entre Rourke i John Lone (El Último Emperador) és com en el millor dels westerns: a vida o mort. L'espectador entra de ple en aquesta dramà violent, i pot gaudir i viure amb empatia la obssessió i les tràgiques conseqüències de la determinació inflexible del policia.
Després de veure-la un cop més, sóc incapaç d'imaginar-me una pel.licula millor de cinema policiac! On el poli, incorruptible, lluita per una causa justa  (posar fí a una corrupció organitzada) i rès no li importa més que això. Tot i que al seu voltant, en les relacions personals tot es desmorona; la dona, els companys de feina, la seva amant, tots patiran els danys colaterals de la seva guerra. Danys inevitables quan algú està fermament disposat a una causa i ha renunciar a tota la resta per aconseguir-ho.
Si no l'heu vista mireu-la! Si l'heu vista però no la recordeu, mireu-la! Si l'heu vista i us va agradar, torneu-la a mirar! És gran, com una obra de teatre de Shakespeare o un quadre de Fortuny, engrandeix el concepte de Cinema.

Poques vegades s'ha escrit i interpretat el paper de la dona del poli d'una forma tan convincent.