SENSE ALÈ !!(1983)  BREATHLESSSSSSSSS!! 

Aquesta és una de les pelis que qualsevol persona que es pensa que sap molt de cinema, és a dir, qualsevol cinefil purista i llepafilms podria dir que és una merda o que es tracta del tipic producte de lluiment per a la parella protagonista. Podria dir també que la música és molt bona i (si és home) que la noia també i se li veuen els pits!, si és dona cinèfila podria dir que al Gere se li veu el cul, però que això és el millor de la peli.
Si sentiu a dir qualsevol cosa d'aquestes desconfieu de la sensibilitat cinèfila de pretès cinèfil, perquè segur que és d'aquells que té la sensibilitat al cul o als pits, i segur que ni tan sols són com el dels dos magnífics exemplars protagonistes d'aquesta genial pel.licula de Jim McBride. Director que amb Sense alè, Estimat detectiu i Gran bola de foc va fer una meva de trilogia de la passió per viure i estimar.
Personalment penso que els colors, el ritme, la banda sonora, la llibertat del protagonista, Lujack(Gere), un mangui enamorat de Mònica (Valerie Kaprisky), una estudiant francesa, la inocencia i sensualitat que ella desprèn en tot moment, els sentiments enfrontats entre la vida que cal dur i la que ens agradaria dur en realitat, viure l'avui per l'avui, i no fer les coses pensant en el demà, com tots solem fer, tot està perfectament
reflexat en aquesta pel.lícula.
Després, està la simbòlica presència d'un carismàtic personatge de la Marvel dels 70,  Silver Surfer, que en realitat serveix per descriure la sensació del protagonista de la història, un home lliure atrapat en aquest món d'autorepressió constant i desconcert mental.
O tot o rès- és el seu lema, i així ho demostra al final.
No us la deixeu perdre, aquesta peli és pura dinamita emocional i sensual. A diferència d'altres productes tan buits i edulcorats, lacrimògens o ensucrats, que de tan empalagosos sovint has de canviar de canal o tancar el televisor per vergonya alièna. I si entres en la història, ets sentiràs aviat lligat als personatges i no l'oblidaràs, perquè en el fons tot el que diu, és veritat.
 Mirant-la gairabé podreu notar l'aire càlid de California a la cara mentre conduiu un descapotable al capvespre...amb la música de Jerry Lee sonant al radio-cassette del cotxe.