SKYFALL  Bond es desmarca!

He de reconèixer que mai he estat un fan de la franquicia James Bond. També és veritat que hi ha un parell de titols que sempre m'han agradat: Goldfinger amb Sean Connery i La espía que me amó amb Roger Moore. Però amb Skyfall penso que han remontat el personatge i el nivell cinematografic de la serie.
El secret que m'hagi agradat, deixant de banda tot el que és evident quan veus la peli: el bon gust amb que Mendes l'ha dirigida, la bellesa de les noies bond, la selecció dels escenaris, la sòlida presència de tots els actors i actrius, l'equilibrada dossificació d'acció i diàlegs o situacions comiques i dramàtiques,  la excel.lent fotografia, un argument que es desmarca de tota la serie (per fi un malvat que no vol dominar el món mundial)... sí, tot això m'ha agradat molt, però hi ha un detall que fa despuntar aquest Bond de tota la resta. Un concepte de fons, completament nou, col.locat prou sutilment a l'argument. Estic segur que molts l'haureu notat també. Si a la resta de la serie el personatge es distingia per la innovació d'una tecnologia que el posava per damunt de qualsevol,  ara, que tothom està farcit de tecnologia fins el punt que aquesta acaba soplint la pròpia intel.ligència, Bond es desmarca i s'enfronta als problemes practicament nu. Amb un vell fusell de caça, un ganivet i una radio. Aquest detall ha estat la cirereta del pastís. Avui dia, que la tecnologia és a les mans de qualsevol, Bond la deixa enrera i s'enfronta a tot amb intel.ligència i pebrots. Chapeau!

Llarga vida al nou Bond!